Pulsa \"Intro\" per cercar

Sobre les Emocions

Instints: són previs i inseparables de les emocions bàsiques, fet i fet componen una unitat funcional.
Els instints no s’escullen ni poden extirpar-se, tot i que sí admeten cert grau de modulació. Ens equipen amb un sistema de mecanismes per satisfer les necessitats pròpies de la nostra espècie, en el medi natural i humà en què vivim. El fet que estiguem aquí demostra que comprenen la realitat de dintre i de fora, i les seves interaccions.
Són impulsos que tenen una expectativa concreta respecte a la realitat. L’instint de succió no tindria sentit sense l’expectativa que hi hagi un mugró a l’abast. Aquesta expectativa, però, pot complir-se o no, en tots els graus, i en conseqüència es produeix una reacció emocional.

Emocions: alegria, tristor, ràbia, por, fàstic, sorpresa, etc., les emocions bàsiques són reaccions preconscients en resposta a la frustració o satisfacció que hagi aconseguit l’acció instintiva. D’entrada, la ràbia es una injecció d’energia suplementària, que protesta i exigeix, mirant de assolir l’expectativa que no s’està complint.
Tot i que es mouen entre dos pols oposats, no son positives o negatives, sinó agradables o aflictives.
Saltem de joia, s’ens dispara el cor, cridem,: són reaccions, no passen sense cap desencadenant, i impliquen l’organisme sencer, corporal i psicològicament.
S’originen en un nivell previ al jo i, per tant, no han estat filtrades per les defenses. Són genuïnes.

Sentiments: normalment fem servir els mots emoció, sentiment i afecte gairebé com a sinònims. Dins l’àmbit de la psicologia, però, convé distingir-los.
Quant a la seva durada, podríem comparar-los amb un minut, un dia i un any, quant al seu contingut, amb el sabor, la digestió i l’efecte nutritiu del aliments.
La emoció es una experiència breu, associada a un fet concret, identificable. Podríem dir que es un àtom d’experiència.
El sentiment necessita disposar de més temps, donat que entren en acció d’altres capacitats. L’emoció pot i cal que arribi a la consciència per tal de tenir un sentit i fer-se assumible. Aquest procés es el que propicia la intel.ligència emocional, aquí ja operen, a més de l’emoció percebuda, el pensament i les defenses del jo.
Un jo massa rígid manté un contacte minso amb les emocions, empobrint així la seva vida; un jo massa fràgil es veu emocionalment superat, i reacciona descarregant-les de qualsevol manera, complicant-se la vida.

Afectes: l’afecte es fruit de tot això i resulta de la acumulació i sedimentació de les emocions viscudes al llarg del temps en les nostres relacions. Amistats i enemistats, relacions ben establertes, siguin d’aliança o de rebuig. Tot plegat, la xarxa d’afectes dona forma i color a cada estil de vida.

Implicacions per la psicoteràpia
Encara no n'hi han comentaris, afegeix el teu:

t Twitter f Facebook g Google+