Pulsa \"Intro\" per cercar

Dol, Pèrdues, Comiats

setembre 6th, 2012
Habitualment es parla de dol en referència a la mort d’una persona estimada, però el dol és una experiència que correspon a tota pèrdua important, com ara ho és una amputació, un projecte o una il•lusió als quals calgui renunciar, un desengany, la fi d’una etapa, etc. La importància emocional d’una pèrdua és sempre una valoració subjectiva i, d’entrada no es questiona, perquè el que compta és el patiment que genera.

Tota pèrdua produeix dolor i tristesa, més intensos quan més estimat és el que es va perdre. És una ferida i com a tal, necessita un procés per cicatritzar i recuperar-se, demana un temps, durant el qual esdevé el centre de la nostra vida. Però, en condicions adequades, l’organisme, com a unitat física i psíquica, té mecanismes per arribar a assimilar-ho.

Les emocions naturals davant una pèrdua significativa són el dolor i la tristesa. De vegades també apareix la ràbia, però aquesta no és pròpiament una emoció que processi el dol, sinó un resistir-se a la realitat, una lluita contra l’acceptació dels fets. Cal elaborar-la prèviament.

Dolor, normalment expressat mitjançant el plor. Aquest dolor no necesita ser elaborat, doncs es congruent amb la situació. El que cal és capacitat per viure’l. Quan una persona estimada plora, la reacció més habitual és mirar de treure-la del plor. És un error, perquè el plor no n’és la causa sinó l’expressió, del seu dolor, i expressant-lo ho alleuja i ho assumeix. Resistir-se, voler estalviar-se aquests moments tan amargs, pot tenir com a conseqüència que l’amargor quedi dins, enquistada.

Tristesa, reacció emocional que porta a un replegament sobre un mateix, coherent amb la situació de dol, en què allò quotidià passa a un segon pla. La vida, a causa d’aquesta pèrdua, ha canviat, i els interessos i activitats del dia a dia ja no tenen la mateixa importància.

Tanmateix, la tristesa intensa pot despertar la por a morir o a consumir-se de pena, a quedar trist per sempre. Per això és difícil acceptar-la, deixar-la venir sense oposar resistència. Aquí es important comptar amb algú que doni suport, confiança i companyia. Ara bé, per més son que hom tingui, arribarà un moment en què ja no voldrà dormir més. Això mateix passa amb la tristesa. Per tant, no convé rebutjar-la, sinó anar-la consumint en les dosis què la persona es pugui permetre. En condicions normals, la tristesa que no és rebutjada s’expressarà i s’esgotarà. Aquest aspecte és molt important, perquè cap al final d’aquesta fase del procés és quan torna a aparèixer, com el sol després de la tempesta, el gust per la vida.

Memòria, com a component cognitiu, que permet suportar el comiat definitiu de la persona o il•lusió que van desaparèixer de la nostra vida, en compondre els records que conservarem per sempre més.

Aquest és el procés desitjable, però poden existir dificultats que ho bloquegin o pertorbin.

La psicoteràpia aplicada als processos de dol proporciona, d’una banda, un suport personal de qualitat i contenció enfront de les vivències de desesperació, perquè la persona en dol pugui acceptar i processar emocions tan fortes, i d’altra banda, respecte pel ritme personal de cadascú, així com una garantia enfront dels freqüents errors d’enfocament en aquest delicat procés.

Publicat per Àfrica i Francisco Fuentes

Encara no n'hi han comentaris, afegeix el teu:

t Twitter f Facebook g Google+