Pulsa \"Intro\" per cercar

Jo confesso – El problema del mal

setembre 15th, 2012
Jo confesso
Jaume Cabré
Ed. Destino

Adorno va dir que després de Auschwitz no pot haver-hi poesia, però no ha estat així, i la poesia cal més que mai després de Auschwitz.

Un violí, instrument per a l’emoció i l’art, va canviant de mans al llarg del temps, a través de transaccions sovint plenes de conflicte i maldat. Des de les llavors dels arbres amb la fusta dels quals va ser fabricat, al seu voltant es desenvolupen històries de sadisme, extorsió, mentida i venjança, però també de sensibilitat artística i humana, de culpa i reparació. El propietari actual va desvetllant, alhora que el lector, aquestes històries i tracta de sortir-se de la cadena d’injusticies, amb un inesperat final.

En tots els nivells de relació (amistat, amor, treball, societat, política, etc.) aquesta obra recull la complexitat i ambivalència de l’existència humana, i la presència permanent del bé i del mal. Els millors amics poden trair-se, ser mesquins i els pitjors criminals de vegades es penedeixen i intenten formes vàlides de reparació.

És una novel·la magnífica, composta magistralment a base de trames plenes d’emoció, teixides amb ofici i domini del llenguatge, que manté viu l’interès. Inclou a més, a través de les relacions entre els personatges, lúcides reflexions sobre la naturalesa humana, al nivell del millor assaig.

El problema del mal és molt difícil d’abordar, i si es deriva de la llibertat, potser no admeti cap solució definitiva. El protagonista principal, un home savi, es lamenta així: no sé on és el mal, i no em sé explicar la meva perplexitat agnòstica.
Malgrat això, al llarg de la Història, homes i dones de totes les generacions persisteixen a cercar una millor comprensió d’aquest problema i a combatre-ho a força d’estètica, moral i reparació.

Des d’una perspectiva psicològica, la novel·la a través de les seves trames desenvolupa alguns de temes centrals de la Psicoteràpia Humanista i Gestalt, com les polaritats, el binomi Llibertat/Responsabilitat i el tema de les culpes, siguin existencials o reparadores.

Tota acció té conseqüències, som lliures per decidir què fer (bé/mal) i després responsables, no només davant la justícia, sinó sobretot davant la pròpia consciència, de la que no és possible fugir, a tot estirar la podem adormir o silenciar.

2 comentaris

Post Comment

t Twitter f Facebook g Google+