Pulsa \"Intro\" per cercar

Depressió – idees bàsiques

maig 21st, 2013
La depressió és una reacció davant l’esfondrament d’una il·lusió, o davant una pèrdua que no es pot a assumir.
Enfront d’una mateixa adversitat hi ha persones que l’assimilen sense perdre l’autoestima, viuen el seu dol i es recuperen, mentre unes altres es queden enfonsades. La diferència dependrà sobretot de l’estat de salut física i psicològica de la persona, dit d’una altra manera, la diferència és el caràcter.

Hi ha il·lusions irrenunciables i pèrdues inassumibles.
En sentit estricte una pèrdua inassumible porta al col·lapse, a la mort. Físicament es pot assumir la pèrdua d’un braç o una cama, però no del cor o el cap.
En termes psicològics, una pèrdua inassumible implica quedar apartat del corrent de la vida, per la qual cosa l’alegria i l’esperança es van apagant, fins a extingir-se en els casos més greus. Per això els símptomes més característics de la depressió són l’apatia, la tristesa i les idees de mort.

Pèrdua inassumible és un concepte relatiu, que depèn sobretot del grau de maduració de la persona que la pateix.
Un adult sa que perdi a la persona més estimada, encaixarà el cop i podrà refer-se a partir dels seus propis recursos. En canvi un nen sa no, perquè encara no ha crescut prou. O algú assumeix les funcions paternes o no es refarà. No fa falta que els pares morin, n’hi ha prou que no l’atenguin com cal perquè la seva supervivència física i el seu benestar emocional quedin amenaçats, en grau proporcional a la privació. No podem esperar que estigui content i desenvolupi autoestima. Ans al contrari, experimentarà molt malestar i al no tenir escapatòria, la seva única opció serà defensar-se.

Un bebè sa reaccionarà d’entrada amb ràbia, protestarà, s’agitarà, exigirà amb totes les seves forces fins a esgotar-se. Arribarà a perdre la confiança en els seus recursos, doncs no li aconsegueixen el que necessita. En una etapa posterior es tancarà sobre si mateix com a forma de pal·liar el patiment. Es mourà poc, respirarà poc, com en letargia i relegarà les seves sensacions al racó més profund: la por perquè és insuportable, la ràbia perquè no aconsegueix res i la tristesa perquè no consola.

Aquesta mateixa resposta protectora, en fer-se crònica, és la que dóna lloc a un desenvolupament de tipus oral, caracteritzat per un cos que funciona a baixa energia. El que va ser un recurs de salvació en la infància, és un greu impediment que incapacita per afrontar les dificultats de la vida adulta. Aquest tipus de caràcter predisposa a la depressió.
Per sortir de la depressió és insuficient el pensament positiu i les bones intencions, com és insuficient un sac de llumins per fer un bon foc. Cal enfrontar allò negatiu, disposar de més energia i emprar-la de forma realista. Cal ajudar al pacient a contactar amb la realitat de la seva situació en la vida, la realitat dels seus sentiments i la realitat del seu cos.

És característic de la Psicoteràpia Gestalt i en general de la Psicoteràpia Humanista atendre simultàniament les facetes física i psíquica de la personalitat, en els nivells energètic, emocional i cognitiu.
A nivell físic, el treball se centra a identificar bloquejos, afluixar-los i recuperar un bon funcionament de la respiració per incrementar l’energia disponible i l’expressivitat corporal. Més respiració, més energia, més acció.

A nivell emocional, el professional proveeix confiança i guia per poder viure i sobreviure a les emocions relegades, i per acceptar les pèrdues sofertes, les que no tenen remei. Per a això és necessari i alliberador expressar-les.
Plorar la tristesa i comprovar que és sanadora.
Recuperar el dret a protestar i expressar la ràbia amb sentit i control, posseir-la.
Enfrontar la por i comprovar que ja no paralitza, que es pot manejar.

A nivell vital es tracta sobretot que el pacient accepti les exigències de la vida adulta -al treball, vida social i sexualitat-, amb possibilitats de sortir-se’n i no esperar que ningú les hi resolgui.
Com la vida real no li ha permès covar il·lusions, la persona deprimida tendeix a fer-se fantasies, i això manté el problema. Però a mesura que disposa de més energia i està més connectada serà més efectiva i més autònoma. La persona anirà comprovant que pot tirar endavant per sí mateixa, malgrat les seves privacions passades.

Publicat per Àfrica i Francisco Fuentes

Encara no n'hi han comentaris, afegeix el teu:

t Twitter f Facebook g Google+